 |
|
Un
Apunt d'HISTÒRIA
|
Hi ha notícies de Vic des del segle IV abans de Crist, quan amb el nom d'Ausa era centre de la tribu ibèrica dels Ausetans. Més tard amb l'ocupació romana es va convertir en ciutat tributària. Mostra de la seva importància és que esdevingué municipi i la construcció del temple al segle II al punt més alt de la ciutat. En el període visigòtic Ausa va ser seu episcopal i després de la invasió sarraïna la ciutat va ser destruïda el 826 en la revolta d'Aisó contra els partidaris dels francs.
La repoblació de la Plana de Vic i la creació del comtat d'Osona pel comte Guifré el Pilós el 878 va possibilitar la reconstrucció de l'antiga Ausa, de la qual sols quedaren els murs del temple romà que s'havien aprofitat per construir el castell. La nova població prengué el nom de "Vicus Ausonae", és a dir, raval d'Ausona, d'on derivà el nom de Vic. Amb la ciutat es restaurà també la seu episcopal i es construí la catedral a la part baixa. El 1038 el bisbe Oliba va consagrar la catedral romànica de la qual han arribat al dia d'avui la cripta i el campanar.
 |
La privatització del poder públic pròpia de l'època medieval va fer que la ciutat de Vic estigués dividida en dues partides, una inicialment sota jurisdicció del bisbe, el qual la va traspassar al rei el 1316, i l'altra sota jurisdicció dels senyors del castell: els Montcada. Aquesta divisió marcarà la vida de la ciutat en l'època medieval, que creixerà entorn la catedral, el castell i el mercadal i serà encerclada per una muralla amb torres refeta el segle XIV. El 1450 el rei Alfons el Magnànim comprà als descendents dels Montcada la seva partida i unificà així la ciutat.
La crisi baix medieval, les lluites entre bàndols, entre les quals destaquen les dels nyerros i cadells, i les guerres amb França faran entrar la ciutat en un període d'estancament. La derrota dels partidaris de l'Arxiduc d'Àustria en la guerra de Successió el 1714 va representar un desgavell per Vic, en haver pres partit a favor seu des del començament.
 |
La revifalla econòmica i demogràfica del segle XVIII, va possibilitar el creixement de la ciutat, va afavorir l'aparició d'importants tallers d'escultura i d'arquitectura i va permetre la construcció de nombrosos edificis civils i religiosos i de la catedral actual.
Durant el segle XIX els efectes de la guerra del francès i de les guerres carlines es van sumar a la crisi econòmica que va representar el trasllat de diverses indústries a la conca del Ter. Tot i així la ciutat es recuperà gràcies, entre altres factors, a l'impuls de la construcció i al ferrocarril que enllaçà Vic amb Barcelona el 1875. En aquesta època també es produí una gran represa cultural amb el funcionament del Seminari que recuperava la tradició de l'antiga escola catedralícia de l'època medieval i de la Universitat Literària de Vic del segle XVII. Entre els molts estudiants del Seminari hi ha noms com Jaume Balmes, Sant Antoni M. Claret o Jacint Verdaguer. Reunits entorn d'associacions com el Círcol Literari o l'Esbart de Vic, ells i molts d'altres ajudaren amb la seva obra a que Vic tingués un paper eminent en la renaixença literària i política del país.
 |
Després del parentesi que va suposar la guerra civil i la postguerra a meitat del segle XX, la ciutat ha anat recuperant el pes que havia tingut tradicionalment dintre el context de Catalunya.
Informació General:
Oficina de Turisme de Vic
Carrer de la Ciutat, 4.
08500 Vic, Barcelona
Tel. 93 886 20 91
Fax: 93 889 26 37
e-mail: turisme@ajvic.net
http://www.victurisme.com